Traumatologia Facial

Les agressions, accidents esportius, laborals i de trànsit poden produir una fractura al massís facial tributària de tractament quirúrgic per un cirurgià maxil•lofacial. Mitjançant abordatges per dins de la cavitat oral, de blefaroplàstia superior i inferior o a través d'incisions en el cuir cabellut es poden reduir les fractures sense deixar cap cicatriu externa visible.
La fractura més freqüent de la cara és la dels ossos propis del nas que pot necessitar una rinoplàstia secundària si no és tractada inicialment.
Quan es fractura la mandíbula o maxil·lar superior se sol manifestar amb una alteració en l'oclusió de les dents ja que no encaixen correctament. També pot associar-se a fractures dentals o dentoalveolars, impotència funcional en l'articulació temporomandibular o trastorns sensitius en lesionar les estructures nervioses.
Una fractura que sol veure en accidents esportius és la del pòmul (os malar o zigomàtic) que es manifesta amb un enfonsament produint una asimetria i un defecte estètic.
Les fractures de l'òrbita se solen manifestar clínicament amb una visió doble i una limitació dels moviments oculars. El tractament consisteix a reposicionar el contingut orbitari i reconstruir les parets de l'òrbita mitjançant abordatges com els de blefaroplàstia.