Fissura llavipalatina: Tractament de les diferents etapes de la fissura llavipalatina des de les cirurgies primàries fins a les intervencions secundàries de l'edat adulta per a la normalització dels teixits tous i dels maxil·lars.

          
Fístules palatines: Són forats entre la cavitat oral i nasal que poden aparèixer en un petit percentatge de pacients. No només causen la fuga d'aire, líquids i aliments entre la boca i el nas, sinó que també dificulten la parla normal. El seu tractament consisteix en el tancament complet de les capes nassals i orals per a tancar la comunicació.

Empelt alveolar: La majoria de pacients amb fissura llavipalatina precisen la reconstrucció de la fissura alveolar. La tècnica d'elecció és mitjançant un empelt de cresta ilíaca. La utilització d'abordatges mínimament invasius permet una curta hospitalització i tornada a l'activitat normal en poc temps.


Cirurgia ortognàtica: Un elevat percentatge de pacients amb fissura llavipalatina precisen la realització de cirurgia ortognàtica per a la recuperació d'una harmonia facial i correcta posició dels maxil·lars i la mossegada. La deformitat característica és el menor desenvolupament del maxil·lar quedant una mossegada invertida amb la mandíbula per davant. Mitjançant incisions per dins de la boca es poden mobilitzar els maxil·lars i fixar-los amb miniplaques. L'ús de la planificació virtual 3D permet reduir el temps de la cirurgia i millorar la recuperació postoperatòria.


Distracció osteogènica: En pacients amb un maxil·lar molt petit respecte a la mandíbula es pot corregir la seva posició mitjançant l'avanç progressiu del mateix. Això s'aconsegueix després de la col·locació d'uns dispositius interns (distractors) sense deixar cicatrius a la pell que avancen gradualment el maxil·lar (1 mm al dia) fins a la desitjada posició per a que encaixi correctament amb la mandíbula. Aquest lent avanç de l'os permet una adaptació progressiva dels teixits tous de la cara millorant el resultat i reduint la possibilitat de recidiva.


Rinoplàstia: L'asimetria de la punta o de l'envà es pot corregir mitjançant una rinoplàstia. En algunes ocasions pot ser necessària la realització d'empelts de cartílag (del propi envà, pavelló auricular o costella) per aconseguir una bona simetria. La cirurgia es pot realitzar a partir dels 14-16 anys per millorar l'aparença del nas i/o la respiració nasal.


Implants dentals: A causa de la fissura alveolar o de l'absència de dents és necessària la rehabilitació dels mateixos. La manera més anatòmica i funcional és mitjançant la col·locació d'implants dentals. En algunes ocasions pot ser necessària la regeneració òssia prèviament o el mateix dia de la col·locació de l'implant. El moment òptim per a la seva col·locació és un cop s'ha finalitzat el creixement.