Hi ha tres parells de glàndules salivals majors (paròtida, submaxil·lar, sublingual) i entre 800 i 1000 glàndules salivals menors repartides en la mucosa de la cavitat oral i orofaringe. La saliva contribueix a mantenir la integritat de les diferents estructures de la cavitat oral (com les dents o la mucosa), a la formació del bol alimentari i en la comunicació entre altres funcions.

Les principals malalties de les glàndules salivals són: 

• Manca de saliva (xerostomia) o augment de la secreció salivar (ptialismo). 

• Malalties no tumorals

Sialoadenitis: Són les inflamacions de les glàndules salivals. Poden ser degudes a infeccions bacterianes, víriques (parotiditis epidèmica o galteres, ha reduït la seva incidència amb la vacuna triple vírica), per radioteràpia o malalties autoimmunes com la síndrome de Sjögren.

Sialolitiasi: És la presència de càlculs en els conductes que produeixen un dolor i inflamació retrògrada de la glàndula afectada després de la ingesta d'aliments. En alguns casos millora la clínica amb tractament simptomàtic però altres vegades cal retirar la litiasi quirúrgicament o mitjançant endoscòpia (sialoendoscopia) o fins i tot treure la glàndula (submaxil·lectomia o parotidectomia).

Sialoadenosis: Malaltia salival no inflamatòria deguda a trastorns metabòlics i secretors del parènquima que s'acompanya d'una augment bilateral no dolorós de les glàndules paròtides.

Quists salivals: Es poden produir quists de retenció de saliva a la glàndula sublingual (ránula) que es manifesten com un augment tou i de color blavós al terra de la boca.

• Tumors: Representen un 1.2% de tots els tumors i un 3% dels tumors de cap i coll. Entre un 75 i un 85% s'assenten en la glàndula paròtida i al voltant d'un 80% dels tumors de paròtide són benignes. Per al seu correcte diagnòstic és important realitzar una PAAF (punció aspiració amb agulla fina) per saber el tipus de tumor i una prova d'imatge com una ressonància magnètica nuclear o una tomografia axial computeritzada per saber l'extensió de la lesió.

Benignes: El tumor benigne més freqüent és l'adenoma pleomorfo (o tumor mixt). Altres tumoracions benignes són el tumor de Warthin, el oncocitoma, l'adenoma de cèl·lules basals o el mioepitelioma entre d'altres. Tot i que es tracta de tumoracions benignes precisen ser intervingudes quirúrgicament pel potencial augment de mida i de malignització en alguns casos.

Malignes: Hi ha múltiples tumoracions malignes de les glàndules salivals com el carcinoma mucoepidermoide, de cèl·lules acinars, de cèl·lules clares, adenoide quístic o de cèl·lules escamoses o metàstasi d'altres tumors entre d'altres.

• El tractament dels tumors consisteix en la resecció de la glàndula afectada (submaxil·lectomia o parotidectomia) que implica el risc de lesió d'alguna branca o de la totalitat del nervi facial ja que travessa la glàndula paròtida, per això pot ser d'utilitat la utilització del neuroestimulador per reduir la probabilitat d'afectació del nervi en alguns casos. Aquesta cirurgia es pot realitzar a través d'abordatges com el de lífting que permeten amagar les cicatrius de la intervenció.